martes, 27 de abril de 2010
México 1986 - La leyenda de Maradona
sábado, 24 de abril de 2010
Alemania 1974 - La Naranja Mecánica
jueves, 22 de abril de 2010
Suecia 1958 - 'O Rei' Pelé
Final Copa Mundial de 1958: Brasil 5 – Suecia 2
Uruguay 1930 - El Primer Mundial de la Historia
Final Copa Mundial de 1930: Uruguay 4 – Argentina 2
viernes, 16 de abril de 2010
Papá, ¿por qué somos del Atleti? 1a parte

El At.Madrid inicia el campeonato liguero inmerso en una crisis de resultados preocupantes. La mala racha lleva a instalarse al conjunto colchonero en el pozo de la clasificación liguera. Una crisis deportiva que afectaría a la entidad, aunque en un periodo corto de tiempo no tardaría en desatarse otra crisis, esta vez, institucional.
El 22 de diciembre de 1999, un juez de la Audiencia Nacional, decretó la destitución del presidente del At.Madrid, Jesús Gil, y de todo el Consejo de Administración de la entidad, y la intervención, el embargo y el secuestro de las acciones del Club Atlético de Madrid Sociedad Anónima Deportiva. Además, el citado juez nombró a un administrador judicial con plenos poderes hasta el 31 de marzo de 2000 para llevar la gestión de la entidad mientras se investigaban los supuestos delitos de estafa, apropiación indebida, falsedad en documento público y mercantil y delitos societarios, que la Fiscalía Anticorrupción cifraba en 9.427 millones de pesetas. Aquella noche, el At.Madrid goleó por 5-0 al Oviedo. El Atlético estaba un punto por encima de los puestos de descenso.
El club era un auténtico desbarajuste, cada uno buscaba su beneficio particular, los rumores y noticias sin confirmar se sucedían, no existía unión y voluntad de sacar adelante al equipo y de todo ello sólo habría un perjudicado como se vería a la larga: el Atlético de Madrid; entre unos y otros llevarían a la histórica entidad a Segunda División.
El equipo rojiblanco acabó la primera vuelta de la Liga en la 14ª posición, dos puntos por encima del descenso. Ranieri fue despedido y llegó Antic (el héroe del doblete). El “efecto” Antic no sirvió, pues el equipo sumó dos puntos en cinco partidos . A falta de siete jornadas, el Atlético estaba a tres puntos de la salvación.
El 11 de abril de 2000, el juez levantó la administración judicial y dictó el regreso del anterior Consejo de Administración con Jesús Gil y Gil como presidente. Con ello, el administrador judicial abandonó el club rojiblanco y el control pasó a las manos de la familia Gil, aunque todas las operaciones serían supervisadas por dos interventores.
A falta de tres encuentros, el conjunto colchonero debía ganar los tres partidos y esperar los pinchazos de Betis, Numancia y Oviedo. El 7 de mayo de 2000, el Atlético de Madrid descendió a Segunda División al empatar a dos tantos contra el Oviedo en el Estadio Carlos Tartiere en la penúltima jornada. 66 años después el Atlético volvía a Segunda. Días después, se destituyó a Antic para nombrar a Fernando Zambrano como entrenador. El Atlético acabó 19º con 38 puntos sólo por encima del Sevilla con 28 puntos y por detrás del otro descendido el Betis con 42 y los salvados Numancia y Oviedo con 45 puntos.
En la Copa UEFA, el At.Madrid cayó en los octavos de final ante el Lens. En la Copa del Rey, el Atlético perdió por 2-1 contra el Espanyol en la final disputada en el Estadio de Mestalla, con aquel gol en la memoria de todo aficionado cuando Raúl Tamudo robó el balón de las propias manos de un desesperado Toni Jiménez.
CONTINUARÁ...
jueves, 8 de abril de 2010
Semana retro davidesports: El speech de Floro
domingo, 4 de abril de 2010
Semana retro davidesports: Gil vs. Caneda
miércoles, 31 de marzo de 2010
Semana retro davidesports: Bayern-ManU
jueves, 11 de marzo de 2010
davidsports cumple un año 10/03/2009
lunes, 8 de marzo de 2010
Carta de despedida de César Ferrando
Benvolguts,
Després de dos anys com a entrenador del Nàstic, avui tanco una etapa. Des del primer fins a l’últim dia he repetit, i repeteixo, que ha estat un orgull defensar aquests colors, treballar per aquest club i lluir aquest escut.
Dos anys han donat per molt, hem viscut alegries i moments difícils. Han estat, en total, tres temporades a Tarragona, de les quals m’emporto moltes coses, i m’emporto, com he dit sempre, les bones.
Vull agrair a aquesta ciutat l’oportunitat que em va brindar ara fa dos anys, i de la qual en va néixer el meu projecte professional i personal al Nàstic. Vull agrair la confiança de tots els directius que han confiat en mi i m’han donat suport. Vull agrair a tots els companys de viatge, tècnics i jugadors, amb qui ho he compartit tot cada dia. Vull agrair als mitjans de comunicació que ens han seguit al llarg d’aquestes temporades, molts d’ells, també, de manera diària, passat moments bons i altres de difícils. I vull agrair-li a l’afició el seu suport. Sé que aquests darrers mesos no han estat els millors de la nostra relació, però l’afició del Nàstic, com sempre he dit, busca el millor pel seu equip, s’enfada quan l’equip no està bé i demana que es millori constantment. Jo també ho vull.
Sóc un home de club i un home del Nàstic, i vull el millor per a aquest club. Marxo amb un gran record d’aquesta etapa, deixant-li un racó a Tarragona dins el meu cor i tenint només paraules d’agraïment a tots aquells que m’han acompanyat en aquest viatge.